EL temps dels nostres avis
El català als anys 1960
Entrevista
Aquesta és una entrevista a l'Àngela, l'àvia de l'Asier, qui ens explica la situació sociolingüística del català durant els anys 1960. Què llegien aleshores? En quin idioma? Els era permès parlar el català en públic? Hi havia clandestinitat amb la llengua?
Dialecte
L'Àngela parla en català central, ja que va néixer a Manresa i porta vivint a Barcelona una pila d'anys. Ho podem saber analitzant el vocalisme, la morfosintaxi i el lèxic. Sobre el vocalisme, clarament podem dir que quan parla fa servir la vocal neutre àtona i fa sonar la V i la B igual.
En referència a la morfosintaxi, l'Àngela fa servir els articles el, la, els, les, l' i els articles personals el, la. Només fa servir dos graus de demostratius, aquell i aquest. La primera persona del singular del present d'indicatiu té la desinència -o i la pronuncia com a u (com per exemple al principi de l'entrevista, quan diu "si parlo de mi"). També pronuncia "dugues" en comptes de "dues" (al minut 4:20 del vídeo ho diu), com és propi del subdialecte barceloní.
Pel que fa al lèxic, fa servir mots propis com "llavorens" per dir llavors, aleshores. També diu castellanismes com "bueno" per dir bé.
Un tret de la seva parla que sorprèn, és que no fa iodització de la LL.
Carta
Hola Asier
Estic esperant que em diguis si vols que et regali algun llibre per aquest Sant Jordi. He estat buscant entre les piles de volums que tinc per casa i jo mateixa m´he sorprès de veure la quantitat de llibres que vaig arribar a llegir en els meus dies. Estic segura que trobaries fascinants molts d’aquests exemplars així que, si vols, pots venir a regirar algun dia i segur que trobem alguna cosa que et faci el pes. La majoria són traduïts al català, ja que jo sempre vaig llegir més en català que en castellà, tot i que majoritàriament la gent llegia en castellà, perquè a l’escola no es feia català i per tant la majoria de gent no el sabia ni llegir ni escriure i havia de llegir en castellà. Jo, com que vaig començar a llegir en català des de petita, ara puc escriure’l, i no faig gaires faltes!
A la meva època ja hi havia molts escriptors que començaven a escriure en català, i jo solia comprar-ne els llibres en una llibreria de la Gran Via amb Pau Claris, la Llibreria Ona, on només venien literatura catalana. Malauradament va tancar ja fa uns anys.
No creguis que per intentar posar sempre per davant el català a l’hora de llegir, la teva àvia ni desconeixia ni menyspreava el castellà. Als carrers no hi havia problemes entre idiomes ja que els catalans, indiferentment, si algú ens parlava en castellà, responíem en castellà. No hi havia cap brètol que digués: “doncs jo només parlo en català!”, doncs als 60 la situació ja estava molt calmada.
Anteriorment, si que podies tenir problemes si t’enxampaven conversant en català, però a partir dels 60, la situació estava molt més normalitzada, i fins i tot, en algunes escoles i teatres es va començar a fer ús del català. Evidentment, en les cases particulars, podies parlar el que et vingués en gana.
El cinema era completament tot doblat al castellà, i de les dos cadenes de televisió que hi havía, La 1 i La 2, tant sols, molt de tant en tant, a La 2 feien algún programa en català.
Fou en aquell moment quan aparegueren revistes com El Cavall Fort, revistes completament catalanes que no reberen cap mena de censura contra l’idioma. També, en algunes escoles es donà un fenomen que consistí en començar a parlar el català dintre l’escola, cosa que no havia passat mai, doncs la educació fins llavors es feia integrament en castellà. Així doncs el fet que algunes escoles comencessin a fer ús del català dins de l’escola, esdevingué una autentica revolució. Va ser quan van aparèixer escoles com el Costa i Llobera, el Tàber o el Reina Elisenda, que és on va anar el teu pare i els teus tiets. De fet, t'adjunto a la carta fotografies de quan el teu pare era petit i anava al Reina Elisenda. Tot i això, els llibres de text que feien servir els alumnes, seguien sent en castellà. Cap editorial n’editava en català.
Bé, ja veus que tot i ser temps complicats, al final podíem seguir gaudint de la literatura catalana, malgrat que el que havia vingut abans fos una època on el català estigues fortament reprimit i on tot tenia una forta censura, als anys 60 aquesta situació ja estava calmada. Això no vol dir que no et poguessis trobar algun poca solta que et digues alguna bajanada sobre el català, però això, de fet, encara t’ho pots trobar.
Doncs bé, gracies a que la teva àvia llegís en català pots venir sempre que vulguis a regirar entre els meus llibres que segur que algun et farà el pes.
Un petó,
Àvia
