EL temps dels nostres avis
Antroponímia
1- Els 10 noms més posats en la dècada dels anys 1930-1939 a la comarca del Bages, que és quan i on van néixer els avis de l'Asier eren:
L'àvia de l'Asier es diu Àngela, i el seu avi es deia Primitiu, noms que no surten als 10 més posats.
2- Només 1/10 part, és a dir, el 10% dels noms més utilitzats de la dècada dels anys 1950-1959 es continuen utilitzant avui en dia. Concretament, el nom María.
10 noms més utilitzats en la dècada dels anys 1950-1959 a la comarca del Bages
10 noms més utilitzats en la dècada dels anys 2000-2014 a la comarca del Bages
3-
a) Els 5 noms més posats als anys 50 eren noms castellans, ja que les freqüències tant relatives com absolutes més altes, són noms castellans.
b) Als anys 50 els noms es repetíen més, doncs les freqüències relatives i absolutes eren més altes en els noms més posats, del que ho són ara.
c) Els noms als anys 50 eren més llargs ja que els noms amb freqüències absolutes i relatives més altes son més llargs dels que ara tenen freqüències més altes.
10 noms més utilitzats en la dècada dels anys 1950-1959 a Catalunya
10 noms més utilitzats en la dècada dels anys 2000-2014 a Catalunya
Alimentació
1- Estudia l’evolució de la dieta a Espanya entre l’any 1960 i l’actualitat, basant l’estudi en dos aspectes:
La variació en % del nombre de calories ingerides diàriament.
Any 1960: 2634 cal
Any 2011: 3187 cal
Variació relativa (%) = (3187 - 2634) / 2634 x 100 = 20,99 %
A l’actualitat a Espanya s’ingereixen 553 calories diàries més que als anys 60. La variació relativa del nombre de calories ingerides diàriament és d'un 20'99% més.
b. La composició de la dieta en grams (analitza per separat cada grup
d’aliments: vegetals, greixos, carn, làctics, etc.)
Anys 60: 2069 grams diaris
-Vegetals: 938 grams (45%)
-Làctics: 254 grams (12%)
-Carn: 135 grams (7%)
-Cereals: 393 grams (19%)
-Greixos: 94 grams (5%)
-Altres: 255 grams (12%)
Actualitat (2011): 2399 grams diaris
-Vegetals: 728 grams (30%)
-Làctics: 544 grams (23%)
-Carn: 379 grams (16%)
-Cereals: 245 grams (10%)
-Greixos: 178 grams (7%)
-Altres: 325 grams (14%)
Com podem observar a les dades, als anys 60 la població consumia menys grams d’aliment que a l’actualitat. En concret, a l'actualitat es consumeixen 330 grams més.
Es consumia un 15% més de vegetals als anys 60 que a l'actualitat. De làctics se'n consumeixen un 11% més a l'actualitat. En quant al consum de carn, ha augmentat un 9%. Es consumeixen un 9% menys de cereals. Els greixos han augmentat un 2%. Per últim, la consumició d'altres aliments ha augmentat un 2% a l'actualitat.
2- Fes el mateix a nivell de tot el món i analitza si l’evolució de la dieta ha estat la mateixa a Espanya que a la resta del món.
La variació en % del nombre de calories ingerides diàriament.
Any 1960: 2194 calories
Any 2011: 2870 calories
Variació relativa (%) = (2870+2194) / 2194 x 100 = 30.8%
A l’actualitat a tot el món s’ingereixen 676 calories diàries més que als anys 60. La variació relativa del nombre de calories ingerides diàriament és d'un 30.8% més.
b. La composició de la dieta en grams (analitza per separat cada grup
d’aliments: vegetals, greixos, carn, làctics, etc.)
Anys 60: 1366 grams diaris
-Vegetals: 475 grams (35%)
-Làctics: 232 grams (17%)
-Carn: 97 grams (7%)
-Cereals: 362 grams (27%)
-Greixos: 90 grams (7%)
-Altres: 110 grams (8%)
Actualitat (2011): 1878 grams diaris
-Vegetals: 749 (40%)
-Làctics: 280 grams (15%)
-Carn: 173 grams (9%)
-Cereals: 403 grams (21%)
-Greixos: 130 grams (7%)
-Altres: 143 grams (8%)
Als anys 60 la població consumia menys grams d’aliment que a l’actualitat. En concret, a l'actualitat es consumeixen 512 grams més.
Es consumia un 5% més de vegetals als anys 60 que a l'actualitat. De làctics se'n consumeixen un 23% més a l'actualitat. En quant al consum de carn, ha augmentat un 2%. Es consumeixen un 6% menys de cereals. Per últim, la consumició de greixos i d'altres aliments ha patit un augment tant lleu que no te representació relativa.
L'àvia de l'Asier menjava carn entre 2 i 3 cops per setmana. De 21 àpats que té una setmana, (comptant 3 àpats al dia, esmorzar, dinar i sopar) el consum de carn de la meva àvia setmanal era de 2,5/21. En percentatge, aquesta xifra esdevé 11,9%. L'Asier en canvi menja carn entre 4 i 5 cops per setmana. Això representa 4,5/21 és a dir, el 21,43%, de consum de carn respecte el total. Aquest augment del consum és possible que es degui a que Espanya durant l'època de la dictadura de Franco va viure un període d'autarquia, és a dir, d'autosuficiència, i per tant, la importació es va reduïr quasi al 0 (dic quasi perquè sempre va existir el mercat negre i el tràfic il·legal). Per tant, a Espanya només es podia menjar la carn que es produia al mateix país. Això va limitar molt les dietes de les persones. En canvi ara, integrats a la Unió Europea i al mercat internacional, podem rebre aliments de tots els països i carn de tot arreu, per això el consum de carn és més elevat, perquè hi ha més quantitat de producte.
3- Pregunta als teus avis quantes vegades a la setmana menjaven carn quan eren joves, i després compta quantes vegades en menges tu. Quin % dels àpats que feien ells incloïen carn? Quin percentatge dels teus àpats n’inclouen? Si existeix una diferència important intenta donar una explicació al fenomen.
4- El diagrama de sectors mostra la composició d’una dieta teòricament sana. Determina si era més sana la dieta que seguien els espanyols el 1960, o la dieta actual.
A l'esquerra podem veure el diagrama de sectors de la dieta saludable. A sota, dos diagrames de sectors més. Un que indica l'alimentació d'Espanya de l'any 2011, l'altre del 1961.
El 1961, la dieta espanyola contenia un 40% de les calories eren del cereal i del gra, quan el recomenat és, aproximadament, un 25%. Però en canvi, només contenia un 5% de carn, un percentatge una baix respecte el recomenat. Referent als làctics i als ous, aleshores era un 8% de la dieta, un percentatge semblant al recomenat. La fruita i la verdura representava el 16% de la dieta, el qual està molt per sota del recomenat, que és aproximadament el 45-50%. El sucre i els greixos representaven el 20%, el qual més o menys és el que diu el recomenat. Podem concloure en que es menjava menys carn i verdura de la necessària, però s'eccedia per molt si parlem del gra i dels cereals.
El 2011, la dieta va ser molt diferent a la de 50 anys enrere. La consumició de cereals i gra en calories es va reduïr fins el 21%, una mica per sota del recomenat. En canvi, les calories del sucre i del greix van augmentar la seva presència fins el 34%, un percentatge que es situa força per sobre del recomenat. Si la fruita i la verdura consumida l'any 1961 era poca, encara es va reduïr més el 2011, aleshores només representava el 9% del consum. Això si, el consum de carn va augmentar i va assolir el consum recomenat. El consum de làctics i d'ous va augmentar fins a representar el 12%, el qu es'assembla al percentatge recomenat. A partir d'aquesta conclusió podem dir que hem fet bé en reduïr el consum de cereal i gra, però existeix un excés de sucre i greixos que hauriem de substituïr pel consum de fruita i verdures.
Dieta espanyola l'any 2011 en calories
Dieta espanyola l'any 1961 en calories
Educació
a) Taules de freqüències amb els anys d'educació dels avis, les àvies, els pares i les mares dels alumnes de 4t d'ESO.
b) Gràfics de barres per cada taula de freqüencies.
c) Mitjana aritmètica i mediana de cada grup.
-Mitjana dels avis: 13,74
-Mediana dels avis: 14
-Mitjana dels pares: 18,96
-Mediana dels pares: 14
-Mitjana de les àvies: 11,36
-Mediana de les àvies: 10
-Mitjana de les mares: 19,91
-Mediana de les mares: 20
d) Gràfic de barres amb les mitjanes aritmètiques dels 4 grups.
e) Desviació típica de cada grup.
Les desviacions típiques de cada grup són:
Avis - 8,12
Àvies - 14,82
Pares - 3,56
Mares - 3,75
CONCLUSIONS
A l'època dels nostres avis, l'educació s'acabava abans, a més, Espanya estava en un panorama de postguerra que feia que els joves haguessin de començar a treballar d'hora per portar ingressos a casa. Qui estudiava més anys a part dels bàsics era perquè tenia una posició econòmica benestant i s'ho podia permetre. Per això trobem que les desviacions típiques dels grups dels avis i les àvies són molt altes, perquè hi havia molta diferència entre les famílies, com podem observar als primers gràfics.
En canvi, quan els nostres pares estudiaven, hi havia més anys d'educació bàsica i no hi havia tanta pobresa, per tant la majoria van estudiar entre 16 i 24 anys. Això també fa que la desviació típica sigui molt més baixa.